En pocs anys la societat catalana ha experimentant canvis socials d'una magnitud considerable, que a altres països desenvolupats del nostre entorn s'han produït en un espai de temps més dilatat. La nova realitat social que emergeix a inicis del nou mil·lenni genera un marc inèdit d'oportunitats i riscos, molts dels quals estan relacionats de forma directa o indirecta amb les condicions de vida del nostres infants. Els principals canvis s'articulen al voltant de tres eixos:
• Les grans tendències del canvi familiar ens allunyen cada cop més del model familiar tradicional. Per una banda, dins de les famílies convencionals s'ha incrementat de forma considerable la fragilitat del matrimoni i han canviat profundament el codis de convivència entre els membres de la llar. Per una altra, proliferen les famílies atípiques.
• Apareixen nous riscos de pobresa i exclusió, davant dels quals els mecanismes de protecció social existents es mostren moltes vegades ineficaços. En particular, la realitat de la immigració estrangera al nostre país està plantejant nous reptes en relació a les condicions d'integració dels infants i joves.
• En aquest escenari, les identitats infantils i juvenils es configuren moltes vegades al voltant de nous punts de referència, com els grups d'amics, la publicitat o les noves tecnologies de la informació.
En aquestes condicions és imperatiu desenvolupar sistemes de coneixement que permetin fer un seguiment dels fenòmens sociològics emergents per tal d'orientar les intervencions socials i polítiques que puguin prevenir i abordar els efectes indesitjats d'aquests canvis. El Panel de Famílies i Infància ( PFI ) ve a ocupar un buit dins de les ciències socials amb vocació de servei públic al nostre país. Malgrat els esforços d'aquests últims anys dels nostres investigadors/es (i, molt particularment, el CIIMU) per generar informació pròpia i sistematitzar la ja existent, l'opinió majoritària de les persones expertes és que els sistemes de coneixement sobre infància i adolescència disponibles presenten deficiències importants que impedeixen conèixer molts dels aspectes sobre la seva vida de forma adequada. El gran repte metodològic del PFI és omplir aquest buit amb informació que atorgui en aquests col·lectius la visibilitat social i estadística que altres instruments de coneixement utilitzats tradicionalment pels investigadors/es li neguen.
Apropar-se al món de la infància reclama aproximacions metodològiques innovadores. La infància i adolescència són períodes de la vida en què les persones estan sotmeses a processos de canvi continu. Això invalida l'ús de molts dels instruments de generació de coneixement que utilitzen els científics socials habitualment, ja que no permeten fer un seguiment de l' evolució dels itineraris personals al llarg del temps. En els últims anys, les enquestes Panel han esdevingut el principal instrument metodològic a traves del qual els investigadors/es de països del nostre entorn han generat coneixement sistemàtic i aprofundit sobre el món de les famílies i la infància. Els avantatges d'aquests estudis són múltiples. El PFI intenta emmirallar-se en aquestes iniciatives, sense oblidar mai la singularitat de la realitat sociològica catalana.
